Els alumnes de la Harvard Business School estudiaran el cas de la política de clústers a Catalunya i l’impacte que ha tingut en la competitivitat de les empreses catalanes. Ho va donar a conèixer el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i l’expert de la Havard Business School, Christian Ketels, en el marc d’una trobada amb els presidents dels clústers catalans i representants de l’ecosistema.
Els alumnes que estudiaran el cas català estan especialitats en estudis de microeconomia i competitivitat empresarial de cursos de MBA i màsters en Administració Pública (MPA), a més alumni d’aquests cursos i d’estudiants d’un centenar d’universitats internacionals que col·laboren amb la Harvard Business School, que també tindran accés a l’estudi del cas català.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, va assegurar durant la trobada que “la política de clústers és un actiu d’èxit i és molt important pel Govern i per la competitivitat de l’economia catalana. En els darrers tres anys, 400 noves empreses s’han sumat als clústers, guanyant múscul de cara al futur”. Torrent va destacar que “les empreses cada vegada tenen una cultura empresarial de més treball en equip, de mirar al seu entorn i fer un esforç de generositat per treballar conjuntament per trobar solucions més eficients per a tothom”. En aquest sentit, el titular d’Empresa i Treball va dir que “estem atents al dinamisme i pluralitat del teixit empresarial català, per això estem oberts a incorporar nous clústers a mesura que es consolidin nous sectors empresarials en el futur”.
Per la seva banda, l’expert de la Harvard Business School va subratllar que “Catalunya és una referència global en la política de clústers. Moltes regions del món poden aprendre de com s’han adaptat les polítiques públiques i les estructures dels clústers als canvis econòmics i globals al llarg dels darrers trenta anys”. Ketels, un referent mundial en l’àmbit de la competitivitat empresarial, va explicar que “avui dia, Catalunya té una estructura de clústers que funcionen des del sector privat, mentre des del govern, a través d’ACCIÓ, se’ls hi dona suport amb una visió global de quins sectors caracteritzen millor el teixit econòmic català. Per això, aquesta política és un clar i efectiu exemple que pot servir d’aprenentatge per altres regions”.
El cas d’estudi analitza l’evolució de la política de clústers a Catalunya impulsada per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- des del 1992. Així, destaca que ‘poques iniciatives s’han mantingut durant un període de temps tan llarg’ i els ‘forts indicis que aquest èxit en mantenir actiu aquest programa reflecteix el valor que aporta a Catalunya i la seva economia’.
Precisament, la col·laboració del clúster de la pell amb ACCIÓ es remunta als primers anys de la política de clústers a Catalunya. De la mà del conseller Antoni Subirà, considerat el pare intel·lectual de la política de clústers a Catalunya, i d’Emilià Duch es va implementar un projecte transformador per fer front als reptes que tenia el sector de la pell a principis dels anys noranta. La col·laboració publicoprivada iniciada llavors i basada en un nou enfocament estratègic per continuar sent competitius, va derivar en la construcció i posada en marxa de la depuradora d’Igualadina de Depuració i Recuperació (IDR), un dels exemples més il·lustratius de l’avantatge de formar part d’un clúster.
El treball d’ACCIÓ amb el clúster de la pell va ser reconegut per tot el món, ja que va ser el primer cas d’un clúster català que es va estudiar a la prestigiosa universitat americana de Harvard.
El cas del clúster de la pell a Harvard es va publicar al febrer de 1995 i una segona part del cas es va actualitzar anys després per l’escola internacional de negocis IESE.
Leather Cluster Barcelona és un entorn de cooperació competitiva per promoure projectes estratègics transversals i transformadors amb l’objectiu d’impulsar l’ecosistema del sector de la pell català. El clúster és una entitat acreditada dins el programa Catalonia Clusters i compta amb el suport d’Acció.
